SALA 8 I MIG: NADER Y SIMIN, UNA SEPARACIÓN

A partir de ahora, Cinoscar & Rarities colaborará con la sala 8 i mig. Y dirán: ¿qué es la 8 i mig? En los cines de Tarragona, ciudad en la que estudio, proyectan una película a la semana, casi siempre en su versión original, y el blog quiere dar visibilidad a la iniciativa. Publicaremos, junto al blog de Ratatouille, las novedades de la sala 8 i mig. Además, en el margen derecho tienen la información de la sala, apartado que el blog ya tenía desde hace mucho tiempo.
Esta semana he tenido el placer de elaborar la ficha de la película: Nader y Simin: una separación, ganadora en Berlín. Las fichas serán en catalán y van dirigidas a la gente que reside cerca o en la misma Tarragona. La sección, que verán etiquetada como 'Sala 8 i mig', puede ser un indicador de los estrenos que van llegando a España (puede ser útil, por lo tanto, para los votantes del Cineranking). Puede que resulte un tant chocante que los artículos estén en catalán (y más si siguen el blog y no viven en Cataluña), pero con este paso el blog también quiere ampliar su público (para nuestros amigos de Sudamérica: ¡esta es la lengua de Pa Negre!).


EL NADER I LA SIMIN

El cinema iranià es va fer conéixer als circuits dels festivals europeus gràcies a la figura d’Abbas Kiarostami. També va aconseguir creuar fronteres amb Niños del paraíso, de Majid Majidi —el primer i fins ara l’únic film iranià proposat per als premis Oscar de Hollywood. Tota una generació d’autors —com ara Mohammad Rasoulof, Jafar Panahi, Bahman Ghobadi i especialment els tres membres de la família Maklmalbaf (Mohsen, Samira i Hana) — ha continuat defensant la producció cinematogràfica del seu país, i en aquesta llista d’autors hi hem de sumar Asghar Farhadi, de qui la 8 i Mig va projectar la celebrada A propósito de Elly. Ara torna a ser notícia amb la seva cinquena producció: Nader y Simin, una separación.

És molt difícil que una pel·lícula iraniana aconsegueixi tres dels premis més prestigiosos en un festival com és el de Berlín (en destaca l’Ós d’or a la millor pel·lícula), a més de dues mencions per a la seva parella d’actors. Encara és més excepcional que una proposta com és Nader y Simin, una separación trobi distribució a casa nostra. La nova creació d’Asghar Farhadi és una de les poques oportunitats que la cinefília europea té de conèixer un cinema compromès, ple d’idees i emocions, que exposa de forma crítica i bella la varietat cultural i religiosa d’un país on encara avui dia és un repte aconseguir finançar, rodar i estrenar una pel·lícula.

Nader y Simin, una separación explica la història d’un matrimoni en conflicte. Ella vol abandonar Iran per tal de trobar una vida millor. Ell es nega a acompanyar-la, perquè no vol deixar tot sol el seu pare, un ancià amb Alzheimer. L’única solució és divorciar-se, cosa que trenca els esquemes socials.

Amb l’ajut d’uns diàlegs intensíssims i un duet d’intèrprets extraordinari, Farhadi s’atreveix a qüestionar la unitat política i les arrels culturals d'Iran, on la dona encara ocupa un paper secundari, privada de drets i de presència social. I és que Farhadi no deixa indiferent a ningú i ens apropa a una tragèdia quotidiana que, alhora, s’imposa com l'encertada radiografia de tota un poble. Sens dubte, un dels títols imprescindibles del 2011.

Xavier Vidal de las Heras, del 7 al 20 d'octubre

Horaris: 12 (matí diumenge), 17, 19:30, 22, 00:30 (golfa divendres i dissabtes)

Muy pronto podrán leer la crítica del film en el blog